GLOSSARI DE TERMES

Processos que es desenvolupen o realitzen a les instal·lacions on es pretén instal·lar un paviment.

Els additius són productes que, introduïts en petites quantitats, modifiquen algunes propietats originals del producte, es presenten en forma de pols, líquid o pasta i la dosi varien segons l’objectiu.

Els àrids procedeixen de la desintegració o trituració, natural o artificial de la roca i segons la seva naturalesa reben el nom d’àrids silicis, calcaris, granítics, etc. L’àrid l’espessor del qual és superior a 5 mm s’anomena àrid gruixut o GRAVA, mentre que l’inferior a 5 mm s’anomena àrid fi o SORRA.

L’aspiradora és una màquina auxiliar, imprescindible i complementària de qualsevol de les màquines, en la preparació del suport. La seva finalitat és captar totes les micropartícules (pols) que es generen a l’obra ja que la pols actua com a agent desenganxant i provoca una reducció de l’adhesió.

Esforç màxim que pot suportar un material sota una càrrega d’esclafament i es mesura en kg/cm2

Definirem contaminació en un suport a qualsevol producte que hagi pogut ser abocat sobre aquest i que alteri posteriorment en bon ancoratge del paviment a instal·lar. Per exemple podríem parlar de greixos, additius del formigó, pintures…

La darrera generació en innovacions en aquest camp és el tractament per tall. Aquest sistema talla la superfície en lloc de copejar-la, de manera que aconseguim no desmembrar el formigó. De vegades pot ser necessari un fresat de sanejament i posteriorment un acabat a diamant per aconseguir una uniformitat més gran del suport, facilitant les aplicacions posteriors. Una de les seves característiques més important és que tot i ser de diamant treballa en sec.

Tractament mecànic que mitjançant un tambor ple de maduixes amb caps de tungstè repica en suport ferint-lo i detectant zones que estan poc adherides deixant un suport amb molta porositat.

SISTEMES RECOMANATS

Tots excepte impregnacions i pintats.

SUPORTS RECOMANATS

En tota mena excepte gres, alguns terratzos i ceràmics fràgils.

Sol ser la màquina més utilitzada per ser la més versàtil, ja que canviant les seves eines (maduixes), aconseguim diferents tipus de preparació o sanejament, segons les necessitats.

La fresadora té capacitat de decapar superfícies de diferents materials, deixant una solera amb ancoratge per al posterior recobriment. Actua sobre la superfície mitjançant copejament i rotació, deixant un efecte ondulat de 0,5 mm de profunditat aproximadament.

Tractament mecànic que mitjançant granalla metàl·lica realitza un buixardat a la superfície deixant-la amb molta porositat i ferint poc el suport.

SISTEMES RECOMANATS

Tot tipus de sistemes excepte els d’alta retracció (metacrilats).

SUPORTS RECOMANATS

Tot tipus de suports.

Aquesta màquina requereix un tracte especial, ja que el seu funcionament es basa en el copejament amb boles metàl·liques sobre la superfície a tractar. Automàticament durant el procés i mitjançant aspiració, la màquina recupera les boles expulsades per reutilitzar-les i la pols és recollida per l’aspirador.

Dentre totes les seves funcions es destaca per efectivitat en l’eliminació de pintures i obertura del porus per a les aplicacions posteriors.

És la divisió d’una sorra en diferents fraccions, seleccionades per la mida de les partícules components. Les partícules de cada fracció es caracteritzen perquè la seva mida es troba compresa entre un valor màxim i un valor mínim. De manera que el valor màxim d’una fracció és el mínim de la que segueix.

El gres és un producte ceràmic que s´obté a partir d´una pasta ceràmica rica en fundents, cuita a més de 1200ºC. de temperatura.

La part esmaltada és de molt baix gruix suportat sobre una base d’argila cuita.

Té una absorció molt baixa a l’aigua i una gran resistència mecànica i química, però la seva resistència a l’impacte i a la compressió és molt baixa.

El gres que aquesta esmaltat s’anomena rajola i els de mida petita reben el nom de gresite.

El formigó és el material resultant de la barreja del ciment (o un altre aglomerant), àrids (grava, graveta i sorra) i aigua.

Es converteix en una pasta emmotllable amb propietats adherents, que en poques hores farga i s’endureix tornant-se en un material de consistència petria.

La seva principal característica és la seva resistència a la compressió, però la seva resistència a la tracció ia la flexió no és tan bona, per això cal ajudar-se amb aportacions metàl·liques anomenant-lo formigó armat.

Per poder modificar alguna de les seves característiques s’utilitzen gran varietat d’additius (colorants, acceleradors, retardants, fluidificants, impermeabilitzants, etc.) i en el procés de vibració del formigó tota l’escòria aflora en superfície formant la beurada superficial que és una capa falsa que no té les propietats del formigó.

Té una baixa resistència química.

És un suport porós i amb tendència a desprendre pols de la capa superficial, per tant és un recobriment que no es recomana com a acabat final.

La humedad es la aparición de forma incontrolada del agua, también vapor de agua, que llega a superar el porcentaje normal que ya posee un material o elemento constructivo. El deterioro de los soportes o soleras en ocasiones se debe fundamentalmente al ascenso del agua que los materiales de construcción llegan a absorber debido a la capilaridad. La humedad se divide en: humedad de filtración, humedad de capilaridad, humedad de condensación.

Tractament mecànic mitjançant una màquina rotativa de poc pes amb disc de Carburo de silici que per abrasió ratlla el suport.

Agressió molt lleugera que incideix molt poc en el suport deixant una preparació molt precària.

SISTEMES RECOMANATS

Impregnacions i pintats.

SUPORTS RECOMANATS

Formigó i resines.

La polidora és una màquina auxiliar imprescindible per a la preparació òptima del sòl. Això és degut a la necessitat de realitzar un poliment entre capes per obtenir un bon resultat a la feina.

La barreja amb ciment amb sorra i aigua s’anomena morter. La seva resistència i prestacions són inferiors al formigó i també és porós amb tendència a desprendre pols i amb una resistència química molt baixa.

Com a conseqüència de la textura i l’estructura del sòl tenim la seva porositat, és a dir, el seu sistema d’espais buits o porus. Es defineix com a espai de sòl que no està ocupat per sòlids i s’expressa en percentatges. Es defineix també com la porció de terra que està ocupada per aire i/o per aigua.

Els es divideixen usualment en dos tipus: els macroporos i els microporos o porus capil·lars. La taxa de moviment de l’aigua i de l’aire a través del sòl és determinada, en gran mesura, per la mida dels porus. Els macroporis faciliten una ràpida percolació de l’aigua i el moviment de l’aire, mentre que els microporus dificulten el moviment de l’aire i retenen gran quantitat d’aigua per capil·laritat; per tant, els microporus són molt importants pel que fa a la retenció de l’aigua a terra, i els macropòrums són de gran valor pel que fa a l’aireig i al drenatge intern del sòl.

Tractament mecànic mitjançant una màquina rotativa de pes considerable amb plats independents que porten encastats uns jocs de pastilles de diamant que per fricció erosionen el suport. És un tractament molt adequat per a suports que no es recomana vibracions o impactes perjudicials per al mateix com per exemple el terratzo que un excés de vibració o impactes podríem enlairar-se del suport.

SISTEMES RECOMANATS

Tota mena en general sempre que no utilitzem sistemes amb molta retracció.

SUPORTS RECOMANATS

Formigó, terratzo i gres.

És una eina indicada per poder treballar els cantons de la superfície o bé poder realitzar treballs sota maquinària pesada industrial.

Superfície sobre la qual haurem d’ancorar el nou paviment (formigó, terratzo…)

El terratzo és un material de construcció compost de còdols de pedra (habitualment marbre) conglomerats amb ciment. A causa de la seva elevada resistència i baix cost, és el material d’acabat més emprat en paviments tant interiors com exteriors.

Actualment el marbre continua sent l’àrid de referència per fabricar terratzo, ja sigui només o combinat amb altres tipus de pedra. Com a aglomerant s’utilitza ciment (normalment ciment blanc).

És un acabat porós i molt absorbent, per tant brut, i amb una resistència química molt baixa.

S’anomena tracció a l’esforç intern a què està sotmès un cos per l’aplicació de dues forces que actuen en sentit oposat i tendeixen a estirar-lo. La força que rep és inversa a la de compressió.